Subseccions
20 de novembre de 2016
Ressenya de la jornada "Nuevas tecnologías aplicadas a la Salud Mental"
El passat 5 d'octubre va tenir lloc una jornada amb el títol “Noves tecnologies aplicades a la Salut Mental”, en el marc del cicle de conferències que, sota el títol “Nous reptes en Salut Mental i Addicions”, organitza des de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions des de fa 4 anys.
Des de l'associació veiem la qüestió de les tecnologies com una oportunitat per desenvolupar algunes eines que ens ajudin en la nostra tasca clínica i d'investigació, però també amb cert recel per la forma en què s'està duent a terme aquesta implementació, sense gaire reflexió crítica ni sustentada en estudis clínics de pes que posin al centre la subjectivitat de la persona atesa i el fet psicopatològic que l'acompanya.

La jornada es dividia en dues taules. La primera més genèrica dedicada a la eHEALTH, amb el títol 'eHealth, el futur que no arriba'. I la segona centrada ja en les TICS en salut mental.

Després de la presentació pertinent, el psicòleg F. Colom, que va fer autocrítica pel que fa a l'extensió real que la teràpia psicoeducativa per persones diagnosticades de trastorn bipolar ha tingut, va emfatitzar el paper de les TICs per abastar molta més població diana de les teràpies que es vulguin implementar. Seguint el fil, va certificar finalment la mort de les psicoteràpies per haver esdevingut un article de luxe i va fer un elogi de la innovació tecnològica per diversos motius que van des de la reducció de costos i la possibilitat d'autofinançament de les institucions fins a la importància del progrés i el compromís ètic amb els pacients, passant per la generació de dades per emprar en la investigació o la importància en la competitivitat de la institució.

Per continuar la primera part, el director d'innovació de la Fundació TicSalut, Jordi Martínez, va exposar el pla del Departament de Salut en aquest sentit. Va fer un esbós de futur en el qual destaquem algunes qüestions. Es marca una direcció cap a una medicina centrada en la predicció, la prevenció i la personalització. Hi ha diverses línies d'entre les quals destaquem la idea de prescriure a consulta aplicacions tecnològiques estandarditzades i acreditades per l'organisme competent. Aquestes Apps estarien en un 'aparador' virtual per tal d'ésser accessibles al prescriptor. Tanmateix, va recomanar als assistents centrar-se en el model de negoci que es vol a l'hora de construir i vendre l'aplicació, per tal de poder sobreviure com a negoci sense la necessitat externa d'injecció de diners. I com a conseqüència lògica del que va exposar, va remetre a l'auditori a un projecte finançat parcialment per la UE, el projecte 'Momentum'. Una xarxa europea formada per institucions de la salut, organismes de telemedicina, metges representants d'institucions, assegurances de salut, gerents, farmacèutics, pacients i altres pagadors, segons consta a la seva pàgina web, i dedicada a desplegar la telemedicina en la pràctica diària i assegurar-se de fer-la sostenible i fàcil d'usar o 'amigable'.

La tercera xerrada d'aquesta primera part la feia Joima Panisello, una metgessa de la plataforma digital de salut, Medtep. Aquesta es va centrar en les bondats del registre de dades i la gestió d'aquest coneixement i dels sistemes d'informació per tal de poder coordinar i integrar totes les dades possibles, incloses les socials que ara ho estan poc, segons explicava, per tal de poder estratificar a les persones i actuar en consonància amb l'estratificació individual de cada una d'elles. Com a valor de la salut digital va encomiar la immediatesa, la continuïtat i la facilitat d'accés al sistema, però va recordar que el lligam entre el pacient i l'aplicació digital passa habitualment per la mediació del terapeuta. Tanmateix va assenyalar l'ús de 'devices' (dispositius) que millorin l'atenció i ho va exemplificar amb un que pot interpretar el to de veu d'un usuari i assenyalar el seu estat d'ànim deprimit. Per finalitzar, va declarar que 'el canvi no va de tecnologies, sinó de persones', fent referència a la necessària modificació de la subjectivitat actual per tal de permetre l'extensió i ús d'aquests dispositius.

La segona part de la jornada es va centrar en les aplicacions digitals en salut mental. Per resumir, es va presentar una aplicació per l'automonitorització de l'estat d'ànim, energia, hores de son, etc, i la psicoeducació de pacients amb diagnòstic de trastorn bipolar (SIMPLe Project); una aplicació per reduir el temps per fer l'exploració psicopatològica (PsicoApp); el tractament de fòbies mitjançant teràpia d'exposició amb ulleres de realitat virtual o augmentada; una aplicació per a mòbil per registrar experiències, identificar desencadenants de conductes patològiques i elaborar plans d'ajuda en moments de crisi en pacients amb diagnòstic de TLP; una entrevista de cribratge per a Patologia Dual amb accés per a mòbil (ECDD); una app per a mòbils que permet fer psicoeducació i enregistrar i monitorar l'activitat, física, social i l'estat fisiològic de pacients diagnosticats d'esquizofrènia resistents al tractament, a més de constituir un model predictiu del tipus de pacient (predicció d'adherència al tractament, de nivell de proactivitat envers la malaltia, etc); un tractament d'ajuda psicològica online autoadministrat en depressions lleus i moderades (ifightdepression). A més, una psicòloga del grup de recerca de la UB PsicoSAO va parlar del 'tecnoestrés' i algunes mesures per tal de reduir-lo.

A nosaltres, com a professionals clínics que som, no ens deixen de sorprendre algunes coses que sembla que no tenen cabuda en aquestes jornades organitzades per un ens finançat amb diners públics. Per un costat, no es va parlar en cap moment de la idoneïtat o no d'aplicar aquestes eines a les persones diagnosticades de trastorns mentals. Cap evidència ben fundada que permeti assumir el cost (no només econòmic, sinó més aviat clínic, ètic i polític) d'aquest canvi de paradigma en l'atenció de les persones diagnosticades de trastorns mentals. Cap referència a la subjectivitat, a la persona afecta del trastorn, que no passi per donar el seu beneplàcit a l'amigabilitat de les eines digitals. Cap referència a les limitacions o als riscs que poden sorgir de l'aplicació acrítica d'aquests (possible augment de reflexivitat i autoestigma, patologització de la normalitat, frustració d'expectatives irreals, pèrdua d'habilitats personals per afrontar situacions de la vida, virtualització de la relació terapèutica i reducció de la potència terapèutica d’aquesta, etc.)

En definitiva, el que vam veure sembla més un model econòmic de desenvolupament que una millora del model d'atenció a la salut mental, i amb el sobreafegit de la imposició per necessitat de la contínua formació i actualització dels professionals en eines tecnològiques de dubtós valor afegit al terreny clínic. Tot i els interrogants que ens desperten, s'haurà de comprovar en la pràctica si, ben enteses, seqüenciades, en el context de l’itinerari assistencial del pacient i valorades, per a cada pacient en concret, poden ser una eina d’atenció que possibiliti l’assistència a pacients que, per diferents raons, no tindrien accés a una atenció amb continuïtat.
Correu electrònic del destinatari
(Separat per comes si són més d'un)
Correu electrònic del remitent
Nom del remitent
Comentaris
(Opcional)
  1. 1
  2. 2
Website realitzat per Fosbury
© Associació Catalana de Professionals de Salut Mental · info@acpsm-aen.cat